Lo milloret

S'estol

S'estol

Colla Dimonis

Colla Dimonis
Els primers en sortir (l'any 2002)

cavallets

cavallets
Any 2003 primera sortida

gairebé tots

gairebé tots
Beata 2009

ses dones

ses  dones

dimarts, 9 de desembre del 2008

Conte de Nadal

DE COM LES BÈSTIES, LA NIT DE NADAL VAN GAUDIR DEL DO DE LA PARAULA
Tot va començar la nit de Nadal. Com sabeu, després de néixer Jesús, tota una munió de gent es va trobar allà al portal: pastors, pagesos, llauradors, botiguers, pescadors, caçadors... gent de tota arreu de tots els orígens, edats i cultures; homes i dones, nens i nenes, nois i noies... tothom li volia oferir els seus presents i volien veure la criatura que feia tant de goig. I no només això, sinó que també van portar animals, animals de tota mena que ben segur podien ser d’alguna utilitat, i si no les mateixes bèsties buscaven alguna manera de ser-ho.La gent després d’adorar l’Infant, després de fer un bon tec, de cantar nadales i de festejar aquella nit, van posar tots els animals junts, els van donar doble ració (doble menjar) perquè ells també podessin celebrar la vinguda al món de Jesús i cansat per la llarga jornada es van posar a dormir. Va se aleshores quan els animals ben desperts, contents i atipats, que es van posar a cantar tal com una estona abans havien fet els seus amos; i així va anar:
El gall es va enfilar sobre un pal que feia de biga a la teulada del pessebre, i en veure al bon Jesús que dormia plàcidament, va cridar:—“Kickirikiiii....! —que volia dir:— “Jesús és aquí....!
El bou, amb la seva catxassa, es va aixecar de terra i va dir:—“Muuuuu....?! —que volia dir:— “A oooon....?!
Els ocells que no deixaven de voleiar deien:—“Tit ti-ti-tit! —que volia dir:— “És cap aquí”
Els xais que eren al voltant del bressol i feia estona que ja el veien, pregonaven:—“Be beeeeeéééé... ! —que volia dir:—“Està bé!”
Els ànecs que en aquell moment eren dins una bassa d’allà al costat, en sentir la notícia van sortir espetegant i xisclant:—“Quac-quac-quac-quaaaaacc.....! —que volia dir:—“Jo vull anar!”
Els porcs, que en aquell moment eren ben bruts i eixarrancats al mig del fang, en sentir que ela ànecs hi anaven, feien:—“Aihó, aihó, aihó...” —que volia dir:— “I jo, i jo, i jo!!!”
Les gallines, ben estarrufades i presumides, en sentir els porcs i veure’ls d’aquella manera com anaven, van protestar:—“Coc-corococ-corocoooooc....! —que volia dir: —“Cal que primer us renteu amb sabó!”
I l’ase, que estava al cas de tot el que passava, quan va veure als porcs que es banyaven amb aigua neta i quedaven ben lluents i polits, exclamava:—“Aaaaaaaaaah-i, aaaaaahh-i.....!” —que volia dir: —“Aaaaaaixí, aaaaaaaixí!”
Quan van ser tots al voltant de l’Infant, un gat, emocionat per tota aquella imatge, deia dolçament:—“Meeeeuuuu....!” —que volia dir: —“Mireu!”
El gos, valent com ningú, davant del Minyó va afegir:—“grrrruuu-guaou-gua-gua-gua-guau...!” — que volia dir:— “Ai del qui gosi fer-li mal!”
I així, els animals, van passar tota la Nit de Nadal, vetllat el son de l’Infant Jesús.
I encara ara n’hi ha molts d’aquests animals que parlen i diuen el mateix en record d’aquella Gran Nit.