http://federaciodimonisbalears.blogspot.com/
Tradició arrelada
El Ball de diablesses una de les tradicions més arrelades inicialment a Catalunya, i posteriorment a la Comunitat Valenciana i Illes Balears. Actualment, la seva participació en cercaviles, processons i correfocs s'han convertit en una part essencial de les Festes Majors de molts pobles i ciutats.
L'origen dels balls parlats és incert i arriscat de precisar, però sembla ser que deriva del teatre medieval de carrer, a pesar que se li reconeix popularment com "ball", ha de considerar-se un entremès ja que aquest tipus d'actuació és feia entre plat i plat en els menjars de la noblesa en l'Edat Mitjana.
La síntesi del Ball de Diables és una representació teatral de la lluita del Bé contra el Mal. De tota manera trobem la figura del diable en l'origen de tots els balls parlats. És un personatge que no té gens que veure amb l'obra que es representa, però que es posa per mitjà i fa riure amb els seus cabrioles. AL final de l'obra diu uns versos satírics relacionats amb la vida política o pública de la localitat on es representa, i que tots esperen amb delit.
El Ball de diablesses una de les tradicions més arrelades inicialment a Catalunya, i posteriorment a la Comunitat Valenciana i Illes Balears. Actualment, la seva participació en cercaviles, processons i correfocs s'han convertit en una part essencial de les Festes Majors de molts pobles i ciutats.
L'origen dels balls parlats és incert i arriscat de precisar, però sembla ser que deriva del teatre medieval de carrer, a pesar que se li reconeix popularment com "ball", ha de considerar-se un entremès ja que aquest tipus d'actuació és feia entre plat i plat en els menjars de la noblesa en l'Edat Mitjana.
La síntesi del Ball de Diables és una representació teatral de la lluita del Bé contra el Mal. De tota manera trobem la figura del diable en l'origen de tots els balls parlats. És un personatge que no té gens que veure amb l'obra que es representa, però que es posa per mitjà i fa riure amb els seus cabrioles. AL final de l'obra diu uns versos satírics relacionats amb la vida política o pública de la localitat on es representa, i que tots esperen amb delit.